L’alcaldessa Ada Colau i el primer tinent d’alcalde Gerardo Pisarello han escoltat la diagnosi de la xarxa Asil.Cat sobre la situació actual de l’asil a Catalunya i les seves propostes per millorar-la.
La xarxa Asil.Cat, que agrupa entitats que defensen el dret d’asil a Catalunya i els drets de les persones que han patit el desplaçament forçat fruit de greus vulneracions dels seus drets humans, celebra l’interès que l’Ajuntament de Barcelona mostra per a la situació de les persones refugiades i que s’ha materialitzat avui en una reunió amb les diferents entitats que treballen per l’acollida de les persones amb necessitats de protecció internacional a Catalunya.
@wwwasilcat #acollimrefugiats #somrefugi
La reunió mantinguda avui amb l’Ajuntament de Barcelona ha consistit en una presa de contacte, en la que la xarxa Asil.Cat ha traslladat una diagnosi de la situació de l’asil a Catalunya que esperem serveix per desenvolupar plans de treball a llarg termini que permetin millorar les capacitats d’acollida d’aquest col•lectiu tant a Barcelona com al conjunt de Catalunya, implicant a altres administracions públiques que també tenen competències en la matèria.
Volem recalcar que l’arribada de persones refugiades a la Unió Europea no és un fenomen nou, i que el increment és una constant que es dóna des de l’any 2013. Aquest augment és degut als diferents conflictes que assoten països propers geogràficament a la Unió Europea o dins de la mateixa Europa continental. De fet, tot i la gravetat de la situació de les persones refugiades sirianes, volem recordar que també hi ha persones que cerquen refugi a Catalunya des d’altres països, com ara Ucraïna, Afganistan, entre d’altres. Entre les persones víctimes de desplaçament forçat, hi ha també col•lectius d’especial vulnerabilitat, a la que la xarxa Asil.Cat també vol donar resposta, com són les víctimes de tràfic de persones, el col•lectiu LGTBI o els menors no acompanyats.
Les entitats que formen la Xarxa Asil.Cat portem temps treballant per visibilitzar la situació de vulnerabilitat i precarietat de les persones refugiades que ja són presents al nostre territori, i el col•lapse dels serveis vinculats a l’asil, tant els proveïts per les entitats com els de les pròpies administracions. Els recursos destinats actualment a l’acollida i l’acompanyament de les persones refugiades són insuficients per a un procés d’inclusió que pugui tenir garanties d’èxit. En efecte, les persones víctimes de desplaçament forçat venen d’experiències traumàtiques que en fan un col•lectiu especialment vulnerable, i que s’ha de prendre en compte a l’hora de dissenyar polítiques socials per a aquest col•lectiu.
Confiem que Barcelona sigui motor de canvi i que lideri una presa de consciència en l’acollida i la inclusió de les persones amb necessitats de protecció internacional a Catalunya, tal vegada creiem que aquest objectiu només es pot assolir mitjançant el treball coordinat de les diferents administracions que tenen alguna competències en la matèria així com amb la societat civil organitzada que porta anys treballant en aquest àmbit. En aquest sentit, recordem que la Generalitat de Catalunya va aprovar un pla de protecció internacional a Catalunya al gener de 2014, que inclou mesures d’acollida acordades amb el sector en el que s’integra Asil.Cat i que encara no s’han desplegat.
Des d’Asil.Cat estem convençuts que si es vol convertir Barcelona en una ciutat compromesa amb el dret d’asil cal prioritzar, per damunt de tot, el reforç de les capacitats d’acollida de les persones amb necessitats de protecció internacional i mesures pràctiques que facilitin la inclusió de les persones refugiades.