FacebookTwitterGoogle+

Comunicat de la xarxa Asil.Cat

Catalunya ha de desplegar el seu Pla de Protecció Internacional

Barcelona, 29 de setembre del 2015

Les entitats membres d’Asil.Cat valorem molt positivament les mostres de solidaritat de la ciutadania catalana amb les persones refugiades que han tingut lloc durant les darreres setmanes. També el compromís que han mostrat les institucions catalanes pel que fa a l’acollida d’aquestes persones.

Així mateix, des d’Asil.Cat celebrem que la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona s’hagin reunit amb les entitats especialitzades en asil, acordant la creació dels respectius Grups de Treball amb l’objectiu d’enfortir l’acollida i l’atenció de les persones refugiades que arribin a Catalunya. No obstant, considerem indispensable que, al seu torn, ambdós òrgans es coordinin per evitar duplicitats i permetin que les actuacions es regeixin per criteris d’eficiència i eficàcia en la resposta.

També considerem molt positiu que l’Ajuntament de Barcelona hagi decidit destinar un pressupost addicional de 10,5 milions euros a l’acollida de les persones refugiades a la ciutat. En aquest sentit, emplacem a la Generalitat de Catalunya a seguir el camí del consistori barceloní per tal de coresponsabilitzar-se pressupostàriament en el que ha de ser un esforç compartit.

Tanmateix, volem recordar que a més de les persones refugiades reubicades d’Itàlia, Grècia i Croàcia, acordades en el passat Consell de Ministres d’Interior de la Unió Europea –en nombre insuficient al nostre parer, tenint en compte que es tracta de 120.000 persones quan l’ACNUR afirma que, a 22 de setembre, 477.906 persones han arribat a territori europeu-, continuen arribant persones refugiades a casa nostra per altres motius de persecució a les que igualment cal atendre, alhora que no podem oblidar aquelles que han anat arribant en el darrer any.

Evitar xarxes paral·leles d’acollida

Des d’Asil.Cat, com a xarxa d’entitats especialitzades en protecció internacional presents a Catalunya, considerem molt encertada l’aposta per un model d’acollida professionalitzat que s’ha fet des de les administracions catalanes. Pensem que la millora en l’atenció de les persones refugiades a Catalunya s’ha de traduïr en un augment dels recursos de què disposen les entitats especialitzades, que permeti oferir una atenció integral i de qualitat tant a les persones que ja estan presents al territori com a les que s’espera que arribin al llarg dels propers mesos.

No obstant això, volem mostrar la nostra preocupació pel fet que la possible arribada d’aquest nou contingent de persones refugiades a Catalunya pugui derivar en la coexistència de dos processos d’acollida paral·lels i diferenciats, que pugui suposar un greuge comparatiu per a les persones refugiades que ja es troben al nostre país. És per aquest motiu que és necessari reforçar les infraestructures d’acollida existents a Catalunya, actualment molt precàries, per tal de millorar les condicions en què viuen les persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades que ja es troben al nostre país.

Garantir una acollida professional, integral i especialitzada

L’acollida de persones refugiades no pot ser entesa únicament com la prestació d’un recurs residencial, sinó que cal prendre consciència que aquestes persones han patit greus vulneracions dels drets humans. Per aquest motiu, necessiten una atenció jurídica, social, psicològica i/o psiquiàtrica especialitzada, particularment aquelles persones pertanyents a col·lectius específics com les LGBTI, els menors no acompanyats o les víctimes de tràfic d’éssers humans, entre d’altres. Cal fer una bona detecció d’aquestes
situacions i oferir dispositius d’acollida adaptats a les necessitats dels grups en situació de major vulnerabilitat. Així mateix, aquesta acollida integral i especialitzada és necessària per tal de garantir un procés d’inclusió social a casa nostra.

Garantir els recursos per afavorir procesos de plena inclusió

A més de plantejar l’acollida de les persones refugiades des d’una perspectiva integral i especialitzada, cal enfortir els recursos educatius, formatius, ocupacionals, lingüístics, esportius, culturals i tots aquells que contribueixin a la creació d’una xarxa social i afectiva per a aquestes persones, per tal d’afavorir els seus procesos d’inclusió social. En aquest sentit, els municipis, les entitats, les associacions de veïns, els col·legis professionals, les escoles, els sindicats i, en definitiva, tot el teixit associatiu català hi té un paper fonalmental.

Sensibilitzar a la ciutadania

De la mateixa manera, considerem que caldria emprendre accions de sensibilització ciutadana: fent pedagogia i abordant l’acollida de persones refugiades en positiu, com a política de respecte, defensa i garantia de drets humans i evidenciant les valuosíssimes aportacions que han fet al llarg de la història les persones refugiades a les respectives societats que les han acollit. És fonamental explicar que la seva acollida no anirà en detriment dels programes socials ja existents per a la població autòctona, que també pugui patir les conseqüències de la crisi econòmica. Per tant, cal que treballem, des d’una perspectiva de drets humans, en la defensa de polítiques públiques que protegeixin a les persones que ho necessiten independentment del seu origen.

Desenvolupar una política pública catalana de protecció internacional

Pels motius exposats anteriorment i, malgrat els grans avenços que s’han produït en les últimes setmanes, des d’Asil.Cat volem emfasitzar que la millora de la situació de les persones refugiades no passa únicament per una resposta a la situació d’emergència que es viu actualment, sinó que cal desenvolupar una política pública en matèria de protecció internacional que sigui sostenible a llarg termini. És per això que continuem demanant a la Generalitat de Catalunya que desenvolupi i implementi el conjunt de mesures contingudes al Pla de Protecció Internacional a Catalunya, aprovat el 28 de gener de 2014, dotant el seu desplegament dels recursos econòmics necessaris.

Les entitats signants d’aquest comunicat són: Les entitats signants d’aquest comunicat són: ACATHI, Associació Exil, CCAR, Fundació ACSAR, el PEN Català i Sicar cat – Adoratrius.

  • Sobre Asil.Cat – www.asil.catSom un conjunt d’entitats organitzades de forma voluntària i sense personalitat jurídica pròpia amb l’objectiu de defensar el dret d’asil a Catalunya i els drets de les persones que han patit un desplaçament forçat fruit de greus vulneracions dels seus drets humans. El nostre objectiu és millorar les capacitats d’acollida de la societat catalana de les persones sol·licitants de protecció internacional i d’apatrídia, refugiades, apàtrides, persones denegades de la protecció internacional, a través del reconeixement dels seus drets a través de la realització d’activitats d’assistència, atenció, incidència, formació i de sensibilització.

La xarxa Asil.Cat està integrada per:

  • Membres de ple dret: ACCEM, ACATHI, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, CentreExil Fundació ACSAR, el PEN Català i SICAR cat-Adoratrius.
  • Membres observadors: Comitè Català de l’ACNUR