Segons dades d’ACNUR el nombre de persones desplaçades forçosament al món actualment ha arribat als 60 milions, superant les xifres registrades durant la Segona Guerra Mundial.
En aquest context, el principal país emisor de persones refugiades és Síria (amb 3,5 milions), seguit de l’Afganistan i Somàlia, mentre que els principals països d’acollida segueixen sent els països limítrofs del sud com el Pakistan, el Liban, Iran o Jordània. Davant d’aquesta situació i el drama que s’està produïnt a la Mar Mediterrània, es fa patent la necessitat de desenvolupar una nova política en matèria d’asil i immigració a la Unió Europea que vetlli per la protecció dels drets humans d’aquestes persones garantint-los l’accés a la protecció internacional, a través de vies legals i segures.
Aquest Informe de CEAR analitza la situació del dret d’asil a Espanya i a Europa el 2014, incloent els testimoniatges de les pròpies persones refugiades, així com un seguit de propostes i recomanacions orientades a garantir el dret d’asil a les persones que en tenen necessitat.
El 2014 l’Estat espanyol va acceptar 5.947 sol·licitants de protecció internacional, menys de l’1% del total de 625.000 persones que la van sol·licitar a la Unió Europea aquell any.
Les xifres d’acceptació de sol·licitants de protecció internacional per part d’Espanya en comparació amb les d’altres països europeus, com Alemanya, que el mateix any 2014 va acceptar un total de 202.625 persones, mostren la necessitat de que el país expressi un major compromís en l’acollida de persones refugiades. En aquest sentit, la present publicació conté un total de 40 propostes elaborades per CEAR amb l’objectiu de millorar de la situació de les persones refugiades a Espanya promovent canvis a nivell normatiu i institucional que permetin millorar tant les condicions d’accés a la protecció internacional al nostre país com el procés d’integració de les persones sol·licitants d’asil, refugiades, apàtrides i del conjunt de persones desplaçades forçosament que es troben al territori.
L’informe també conté propostes d’acollida i d’inserció social i laboral de les persones refugiades així com propstes d’acció urgent en casos de crisi humanitària com les que estan tenint lloc actualment en països com Síria, ja sigui la implementació de la Directiva de Protecció Temporal en casos d’afluència massiva de persones desplaçades o la creació de programes de reassentament a Europa.